Categorías
Actualitat Política

El poder bèl·lic i els informatius

A (quasi)ningú li agrada la guerra. Hi ha els senyors de la guerra, els mercenaris i els fanàtics a qui el conflicte armat els reporta beneficis. Però la guerra és patiment, odi, sang i molta destrucció. És cruel i inhumana. 

Des del minut 0 Ucraïna té la guerra perduda. Acabada de començar ja s’hauria d’haver posat tots els esforços en capitular i tallar en sec tota escalada. Justament el contrari del que s’estava fent des de 2014, el contrari del que venia fent Biden i la seva camarilla, el contrari del camí que marcaven les declaracions de Borrell i tot la colla de titelles europees. No era empresa fàcil i donat el baix nivell polític que actualment hi ha a nivell europeu, el desgavell i els vicis i màfies burocràtiques, era fàcil pressuposar que tot aniria en direcció contrària.

Qui és Putin per envair un país sobirà? Aquesta és la primera de canvi. És ben curiós perquè sovint qui deixa anar aquesta no mouria un dit, ni tant sols veu la ocupació que pateix en pròpia pell. Aquesta no és ni la primera ni la principal qüestió però els mass media, tota la porqueria propagandística, ja s’ocupen ben bé prou d’anar dirigint el ramat.

I la situació al Donbass? Aquesta és una qüestió que ens pot donar molta més informació. Intentar esclarir la realitat d’aquestes dues províncies durant, posem per cas, els darrers 30 anys. Evidentment això va lligat amb el conflicte de la península de Crimea. 

I les adhesions a la OTAN els darrers 30 anys? Una altra de bàsica que la propaganda proèlits, proUSA i proguerra no toquen. I evidentment la gran majoria de tanoques que segueixen i es deixen contaminar informativament pels canals de televisió públics i privats, doncs amén. Lliure adhesió.

I les revoltes de Maidan? Sense haver vist els noticiaris ja endevino que van ser una explosió de democràcia, per tombar un règim autoritari i corrupte. Que no feia res més que beneficiar-se i abusar del poder, reprimint la població i extorquint els empresaris. A partir de llavors hi ha hagut governs elegits democràticament, amb total transparència, que han governat amb imparcialitat i sense abusos. I que han gestionat les arques públiques de manera exemplar. Ja. Més aprop tenim Podemos. Que coneixem prou bé. No hi ha més cec que el que no vol veure.

I a mesura que passen els dies la qüestió és va enquistant, pren més complexitat i augmenten els morts, ferits i desplaçats.

____

Un parell de lectures i un vídeo per complementar l’entrada.

A Contracorriente, alfdurancorner.com.

Guerra Rusia Ucrania, Global Strategi.

Categorías
Actualitat

Vacunació pel Covid-19

Ara estava veïent un video que ve a dir que la generació, a escala global, de camps electromagnètics és la causa de les pandèmies. Les malalties infeccioses, els virus, no són més que excrecions de cel·lules tòxiques (cel·lules sanes que han mutat per efecte dels camps electromagnètics). Que la pandèmia provocada pel SARS-CoV-2 és conseqüència de les proves en relació del 5G, en definitiva, la implantació del 5G. Em sembla recordar que al començament de tot això ja l’havia vist. Ara en volten un munt de vídeos que donen coba al tema.

Sense entrar en les possibilitats que hi ha ni en la importància que podria tenir si fos el cas. El que sabem és que fa un parell d’anys va circular a nivell mundial, extranyament zonificat, un virus d’origen dubtós, molt infecciós i que afectava les vies respiratòries. Cap organisme i pocs governs (potser només un) van saber donar-hi resposta. La mateixa OMS va anar tard, a destemps i negant-ho, amb absurdes mesures i sense assumir cap mena responsabilitat (en les errades diagnòstiques i els temps) va anar virant la gravetat en els comunicats.

No haver-se vacunat durant els dos primers anys, quan vàren sortir les vacunes (contravíriques o ARNm), en vistes de la gravetat en cas d’infectar-se així com de la ràpida expansió, crec que va ser un acte potser molt meditat però de molta temeritat. Qui no es va vacunar quan hi va haver la possibilitat i durant els primers dos anys aproximadament, va jugar a la ruleta russa. I indirectament i va fer jugar a d’altres. Ara bé, amb l’aparició de la variant Omicron la cosa canvia. Així ho penso i casualment avui he topat amb un post que en parla, molt recomanable (darrera l’anonimat s’hi amaga un Dr. en Bioquímica y Biologia Mol·lecular).

Gestión del riesgo personal de COVID

Categorías
General

On sou periodistes?

Ja fa un temps que no miro la TV. En el meu cas va ser perquè se’m va espatllar, i momentàniament no me’n vaig comprar una. Als pocs dies ja no la trobava a faltar. Ara llegeixo molt més. Les coses com siguin, la TV s’emporta moooolt de temps. Sovint perdut. Però la meva intenció no és fer una crítica a la pantalla, si es tria, i s’obre la perspectiva (canals extrangers), estic convençut que la TV és un gran mitjà d’oci i entretiment. I d’informació?

Precisament és aquest aspecte del mitjà el que més em molesta, em refereixo aquí a TV3 i canal 3/24. També englobo a partir d’ara les radios (en menor mesura), catradio i catinformació, i premsa escrita diari ara. Jo no sé quin es l’organigrama dels serveis informatius, qui diu què cal dir i qui només pica i no pot afegir-hi res. Però el nivell del periodisme, la objectivitat, veracitat i el «gran angular» dels informatius és molt baix. És sabut que a TV3 hi ha un munt de gent treballant-hi, amb nòmines molt altes, suposo que sovint col·locats per amiguisme; sembla mentida que no hi hagi algun tipus de organització interna per denúnciar el que entenc que fins i tot va contar el codi deontològic del bon periodista. Corregir aquest esbiaix, pobre, subjectiu, tendenciós, carrincló, sectari dels informatius. Jo com deia al principi, ja no m’informo per TV, tampoc ho faig ara per premsa escrita, utilitzo radio (informatiu migdia/vespre i catinformació) i twitter. Aquest darrer, si depures el teu TL, tens informació ben fresca i actual.

Són escandaloses les dues corresponsalies i una mira que fa anys que dura, la de Xesco Reverter (@xescoreverter) als EUA i la de Beirut Txell Feixas (@txellfeixas). No sóc pas entès ni en una ni altra banda del planeta, ni en cap tot sigui dit, però només d’escoltar aquest parell quan connecten se’ls veu el plumero. És una vergonya i molt trist, no tenir dos bons periodistes fent de corresponsals en aquestes dues zones del planeta. Compensen aquesta poca professionalitat, el Manel Elias a Moscou, l’Oriol Serra (@OriolSerra) a Berlin, el Joan Biosca (@joanbiosca) a Buenos Aires o la Gemma Parellada (@Gemma_Parellada) a Sud-àfrica.

Categorías
Oci

Canal Telegram

Fa una colla d’anys que tinc obert un compte a facebook. N’he vist bastant l’evolució, de l’interfície i del contingut que va passant pel mur. Mai hi he estat especialment actiu, ni tampoc hi he compartit res massa personal. L’he utilitzat principalment per informar-me, per les noticies d’alguns canals específics i grups, i compartir-ne el que crec interessant. Però darrerament no m’agrada gens el que em va caïent pel mur, tinc molt poques ganes de passar-me pel facebook.

De moment no tancaré el compte però me’l desinstal·lo del mòbil, hi entraré molt menys. Com que m’agrada fer tria i compartir noticíes, o potser de tant en tant algún comentari, he decidit obrir canal de difusió al Telegram. Si vols, pots seguir el canal aquí.

Canal de difusió