Ara llegia que està nominat pel Nobel de la pau l’actual president d’Ucraïna, Zelensky. Ens volen colar el relat amb calçador. Tinc la desagradable sensació, que flota a l’aire, a les converses, al Twitter, per no dir ja els mitjans informatius,del bombardeig constant per un relat monolític. Només hi ha una veritat. N’hi ha uns que són els bons i uns altres els dolents. Europa i EEUU s’han volcat amb el Zelensky, ajudes i armes. Però això no comença amb la guerra.
Amb les revoltes de Maidan, derrocant el govern que hi havia llavors, comença la intervenció. De fet ja en les mateixes revoltes, teledirigides. A partir de llavors EEUU es volca a Ucraïna, sobretot per treure’n el màxim que poden de matèries primeres però també per instal.lar-hi una xarxa de biolaboratoris. En paral·lel i conjuntament amb Europa, van formant l’exèrcit. He llegit també, amb les intencions d’acabar provocant el que s’ha esdevingut, un conflicte armat de primer nivell a Europa. En tot cas això ja em dóna per una altra entrada.
No sóc coneixedor de la història de premis Nobel de la pau concedits, només recordo el que li van donar a Obama. Des de la desconeixença del personatge, ja em va fer un tuf de naftalina que tirava de culs. Això de premiar abans de fer, difícilment serveix. Els incentius han de ser sobre la marxa en tot cas. Com es va veure amb el temps, el pitjor President que han tingut els Estats Units, si més no pel que fa a política exteriors i RRII. Al pas que anem, potser el Baiden el supera, tot sigui dit.
Punt de trobada 