Un clàssic en relació a propulsió per antigravetat i primeres mostres gràfiques fetes públiques d’autòpsies a èssers no terrestres. El vídeo té una qualitat molt deficient, sense edicions, però el testimoni del Boyd és un testimoni que cal tenir present.
Poc abans que Boyd Bushman morís el 7 d’agost de 2014, es va gravar un vídeo parlant amb franquesa de les seves experiències personals amb l’Àrea 51, ovnis, extraterrestres i idees contra la gravetat. Boyd era un científic sènior jubilat per a Lockheed Martin. La seva carrera va durar més de quaranta anys, va rebre moltes patents i va incloure treballs amb els contractistes de defensa Hughes Aircraft, General Dynamics, Texas Instruments i Lockheed Martin.
Adjunto també un segon vídeo on el Boyd mateix explica i mostra l’antigravetat.
És un video que té més de 10 anys, en tot cas, anterior al 2012. Tot i aquest gap d’anys, Bill Wood, em sembla un testimoni vàlid i amb aportacions interessants. Persona que fou cridada (militar llavors) pels seus coneixements científics per tal d’esclarir anomalies espai/temps que alarmaven.
Previ a la investigació teòrica, apunta a un entrenament psicològic que va rebre durant 6 mesos, del que dona algun detall pel que fa a les potencialitats que tenim [creure ens dona habilitats sobrehumanes]. Comenta també d’objectes voladors (naus) amb velocitats molt superiors a les que se’ns explica actualment que es pot viatjar. De fet, molt properes a la de la llum. Aquesta dada es situa a 10 anys abans a l’entrevista, o sigui estem parlant de fa com a mínim 20 anys.
Finalment, amb certa extensió, relata de la possibilitat i la manera de conèixer el futur, millor seria dir, consultar el futur. S’hi parla de la convergència que es pronosticava pel 2012 pel que fa a lectures/interpretacions de l’espai/temps, motiu pel que entrà al programa, projecte Looking Glass[i]
L’entrevistadora, Kerry Lynn Cassidy[ii], fa relativament poc que la connec i n’estic visionat entrevistes. És una investigadora, periodista freelance, que porta un munt d’anys cercant, entrevistant, escrivint, contribuïnt en el que es coneix com, projecte camelot[iii]. En certa manera, pel que estic descobrint, sembla ser una garantia.
editat el 15/04/2022
Faig una actualització. He topat almenys per tres bandes diferents amb informació més actual, per dir-ho d’alguna manera, en relació al projecte Looking Glass. Com que són coincidents pel que fa a la importància del moment present, m’ha semblat adequat de fer ampliació de l’entrada que havia fet fa pocs dies. Sembla ser que entre el 18 d’abril de 2022 i el 29 d’abril de 2022 poden precipitar-se esdeveniments prou rellevants per la humanitat en conjunt.
Enllaço a sota el vídeo que em sembla que pot aportar més informació. De la persona que fa la canalització no en tinc referències, quan les tingui afegiré nota a peu de pàgina.
[ii] Kerry té una Llicenciatura en Anglès per la Universitat Estatal de Sonoma i es va graduar al programa de MBA per a executius de la UCLA Anderson School of Management.
Fa temps que estic donant voltes a aquesta entrada. La manera d’enfocar-la i sobretot el que hi dic. Vull que aquesta sigui la primera d’una sèrie que aniré fent, com que em sembla que la temàtica s’ho val li obro també una categoria, Univers.
Per començar definiré alguns dels termes que utilitzaré als diferents posts, per situar el possible lector que li agafa de nou. Els links d’on trec la informació al final del text. Alguns d’aquests enllaços hi ha molta informació que pot complementar aquest petit glossari.
En termes senzills, l’Exopolítica és el camp de recerca i activisme polític relacionat amb les implicacions de la presència extraterrestre. Per fer exopolítica no és absolutament necessari creure que la humanitat o el planeta ja està sent visitat per extraterrestres, sinó almenys considerar-ne les implicacions com a possibilitat.
La ufologia s’encarrega de l’estudi de les observacions d’ovnis (objectes voladors no identificats) i fenòmens connexos. Es basa principalment en testimoniatges i disposa igualment de fotografies, vídeos, dades de detecció de radar o dades d’instruments de mesura o d’empremtes en el sòl.
A causa de les dificultats per a l’obtenció de dades fiables i de fàcil accés per als investigadors i curiosos, la ufologia és considerada una pseudociència per la major part de la comunitat científica i particularment criticada pels escèptics.
Objecte volador no identificat. La ciència moderna clàssica i l’ús de la lògica racional Aristotèlica-clàssica amb el pensament instrumental-analític i els seus mètodes derivats ens van servir per aprendre a diferenciar entre aspectes de la realitat de manera més exacta – cosa que es pot considerar com un avenç – però , així mateix, van limitar la nostra atenció al que es podria comprovar amb el mètode científic per a les coses físiques.
Després, gràcies a com ens oferien béns materials, ha servit perquè els líders culturals i les col·lectivitats deslegitimitzin gran part de les nostres connexions amb altres nivells metafísics en què la subjectivitat es relaciona de manera inextricable amb esdeveniments o objectes materials exteriors a través d’un nexe suprafísic.
La ciència està basada en les proves -els indicis no són proves definitives-, els experiments, l’observació, la cerca de la relació causa-efecte, i el principi de la falsabilitat. La falsabilitat consisteix en el fet que un experiment o una observació pot ser repetit per qualsevol científic arreu del món, i segons el mètode científic que s’apliqui, s’obtindrà sempre el mateix resultat. D’aquesta manera, es poden acceptar o rebutjar els teoremes o proposicions d’una teoria. Quan noves observacions o experiments donen resultats que s’adeqüen més a la teoria, s’han de canviar els teoremes o fer-ne de nous, ampliant la teoria.
El terme pseudociència (del grec pseudo, ψεύδω, «mentider», «fals» i del llatí ciència) s’aplica a tots aquells estudis que, amb pretensió de ser científics, trenquen algun principi de la filosofia de la ciència o del mètode científic. Per tant, pseudocientífic té el sentit de pretesament científic, i la pseudociència seria el conjunt de coneixements que tenen la pretensió de ser científics i es presenten com a tals, però no segueixen el mètode científic.
El segrest alienígena (de vegades també anomenat fenomen d’abducció, síndrome d’abducció alienígena o abducció d’OVNI) es refereix al fenomen de les persones que denuncien el que creuen que és l’experiència real de ser segrestats per éssers extraterrestres i sotmesos a experimentació física i psicològica.
Bàsicament, l’Enginyeria Inversa és obtenir informació a partir d’un producte ja fet. Això permet saber de què està fabricat, què ho fa funcionar, com es va fabricar i qualsevol tipus de dada útil.
El nostre univers està dissenyat intel·ligentment? Quines són les possibilitats de curació, transformació i servei? Què és la Llei de l’U? Després de 19 anys d’investigació sobre el fenomen de canalització que implicava comunicacions amb membres de la Confederació de Planetes al Servei de l’Únic Creador Infinit, una consciència grupal anomenada Ra, que havia evolucionat al planeta Venus, va establir contacte amb tres dedicats buscadors de la veritat per explorar aquestes i altres preguntes. Ra va dir que totes les persones i tota la creació són Un Ser: l’Únic Creador Infinit.
La segona part del post és un exercici fet a l’assignatura “ Teoria Social i cultura contemporània ” del Màster en Humanitats (UOC). Es tractava de proposar algun tema de debat on poder aplicar la matèria que havíem vist.
>_
Hola companys/es,
La meva idea es posar sobre la taula un tema fortament silenciat. Per les autoritats i amb la connivència del mitjans de comunicació. Tanmateix recentment – darrers 10 anys-, i amb la gran potencia divulgativa que té internet – i al marge de les grans coorporacions-, es poden trobar interessants i documentats articles, debats, entrevistes, etc. Fa cosa de mig any, un pronunciament oficial (l’enllaço al final) d’un dels Governs més importants del Planeta (Estats Units), va situar la «qüestió» en un altre ordre de magnitud.
Entenc que el que proposo potser s’aparta d’una línia oficial que potser vol l’equip docent, però ho veig potencialment interessant. Davant d’una constatació com aquesta (amb tot el que pot comportar) i les implicacions que pot tenir per la (nostra?) societat, donen peu a una basta revisió del primer gir teòric[viii]. Si el podem tractar a partir del primer gir teòric, el segon[ix] ens dona un atractiu ventall de possibilitats.
___
Material Complementari:
A fi de invitar-vos a aprofundir més, he fet una tria d’alguna altre font.
No és una temàtica fàcil de posar a debat, tanmateix, penso que una aproximació pausada i reflexiva, sense perdre el rigor i la validesa de les fonts, és un exercici sa de fer. No estem com fa 40 anys, en què tot el que podies trobar per informar-te passava per la revista Más allá o bé algun programa de radio a les tantes de la nit, si no em falla la memòria el Sabastià D’arbó era un clàssic. Avui dia amb la llibertat (de moment) d’informació que tenim amb internet, complementada canals Telegram, lectures d’alguns llibres específics i que no faltin els podcasts, la veritat és que si una persona hi posa de la seva part, pot trobar i validar informació molt interessant.
En posteriors entrades aniré ampliant alguna part d’aquesta primera. Per exemple estic reescribint, condensant i afegint-hi algun index temàtic i conceptual els llibres originals de la Ley del Uno. Crec que és un material molt valuós, amb un munt d’informació, que la persona que preguntava tenia una bona base científica, i això per mi és important. Enllaçaré aquí el llibre quan el tingui acabat.
Una altra cosa que faré és enllaçar vídeos que tinc arxivats al youtube, no sé si compartint llista[x], o mica en mica així puc anar comentant-los sobre la marxa. El que em passa amb youtube és que sovint, vídeos que m’he anat classificant en llistes privades, em trobo que els han eliminat. Una llàstima, com comentava més amunt, de moment tenim llibertat d’informació per internet però, a voltes, apareix la (auto)censura.
[viii] Primer gir teòric: el que va situar en el centre d’anàlisi com les societats humanes classifiquen, com es creen el què anomenem les taxonomies socials i, sobretot, com aquestes es justifiquen i es legitimen per a suportar, mantenir i reproduir l’engranatge i l’ordre social existent.
[ix] Segon gran gir: entorn de les identitats. Diversitat d’interpretacions teòriques sobre un mateix fenomen sociocultural com són els processos de creació de les identitats individuals i grupals.
[x] Enllaço l’accés a llista de reproducció al youtube dels vídeos que vaig penjant i comentant al bloc. De totes maneres, tots els que referencio me’ls baixo. Si te n’interessa algun de particular, fes-m’ho saber.
Punt de trobada 