D’un temps ençà, posem fa uns 10 anys, és freqüent d’escoltar com s’estira la llengua, forçant-la de manera que sovint s’arriba a l’absurd i que la majoria de vegades complica la comunicació, a més d’allargar-la innecessàriament.
Estic parlant dels tots i totes, nens i nenes, etc. en definitiva desdoblar el gènere quan per lèxic o per context és innecessari. I sovint, fer-ho és incórrer en errors lingüístics que potser queden amagats pel fet progre en qüestió, però hi són.
Això evidentment és propi d’un determinat segment de la societat, amb clares característiques culturals i econòmiques. Una franja de la societat avesada a dir com cal fer i desfer, però que no accepten la crítica. Aquells que es creuen amb el poder de recaptar i distribuir segons les seves lleis. Persones que no es tallen per parlar del 3% però que col·loquen familiars i amics a tort i dret.
Tot aquest circ està fomentat per un seguit de programes a la infumable televisió pública que ens paguem entre tots. Començant pels telenotícies. I algun també a la ràdio de la corporació. En definitiva utilitzant els mitjans públics per vomitar doctrina, com deia més amunt, alliçonar sempre que poden.
Ara tenim també un Departament d’Igualtat i Feminismes, per institucionalitzar tota aquesta comèdia. Aquest cartell, com a mostra de la tonteria que porten al Departament en qüestió, felicitació del passat St. Valentí.
Com que no poden ser menys, els joves molt revolucionaris de boca i poc de butxaca d’Arran per les mateixes dates …
______
#1 Aquí la Contra a La Vanguardia de M. Carme Junyent, «Imponer el lenguaje inclusivo atenta contra la lógica lingüística», de la que he extret el fragment.
Punt de trobada 