En primer lloc voldria enllaçar un blog que vaig iniciar arran d’una formació que vaig apuntar-me al 2018; ofert per l’Aula d’escriptura, Centre Cultural la Mercè de Girona.
Eren quatre nivells els que s’oferien. Jo vaig participar en els dos primers. Tot i el gran nivell dels professors, no em va agradar massa el format del curs. Les classes eren poc àgils. En paral·lel a les sessions de formació hi havia unes ponències, en les que es tractava alguna lectura proposada; aquestes em van agradar molt.
De moment totes les entrades són fruit de les propostes que ens feien al curs. La idea és utilitzar aquest wordpress pels escrits de ficció que faci, agrupar-los i categoritzar-los.
El següent és un espai que vaig obrir-lo a la tardor del 2018. Va ser un moment de canvis importants en la meva vida.
El projecte volia ser un intercanvi generacional. També hi vaig enllaçar material relacionat amb la tercera edat. Tot i el problema de salut pública que tenim actualment amb el Covid-19, continuo obert a trobades, puntuals o periòdiques.
A continuació presento el primer wordpress que vaig obrir. El format és de blog clàssic. És el més personal, on hi ha més divagacions.
Fa bastant temps on ja no hi faig entrades. De tant en tant m’agrada de tornar-hi i llengir-ne alguna cosa, o navegar per l’estructura que li vaig donar. El format final amb categories i etiquetes no sé si el repetiré.
Si algun dia decideixo tancar els diferents wordpress, aquest serà el que mantindré obert.
El darrer que enllaço el vaig escriure en anglès. Volia crear un espai per donar a conèixer Catalunya, quatre pinzellades.
El període que compren d’actualitat es breu, vaig començar les entrades arran dels fets de l’octubre 2017 i vaig aturar les entrades poc abans de judici.
A vegades tinc ganes de fer-hi alguna entrada més, per desfogar-me, per deixar anar amb paraules escrites la gran indignació (i decepció) que sento pels polítics que tenim. Llavors hi penso una mica més i arribo a la conclusió que no vull perdre-hi ni un segon ara per ara.
En tot cas, si algun dia hi torno potser serà per relatar alguna vesant de Catalunya, al marge de la política. Però, què hi ha que no sigui política?
Punt de trobada 