Categoría: Política

Categorías
Actualitat Política

Ucraïna II

En aquest bloc, fins a dia d’avui, el que hi comparteixo són reflexions en veu alta (escrita), opinions personals i notes. Posar per escrit el que llegeixo m’ajuda a fer-me una opinió més fonamentada. Les fonts de les que m’informo són bàsicament fruit del que em va passant pel TL de Twitter. Vaig estirant fils o seguint recomanacions i filtrant. Fa ja una colla d’anys que utilitzo aquesta xarxa com a font d’informació, depurant en la mesura del possible el gra de la palla i eliminant soroll.

A la primera entrada que vaig fer d’aquest conflicte en vaig denunciar el que em sembla que és una mala gestió dels qui tenien a les seves mans, aparentment, de tancar el conflicte a la primera de canvi. A nivell europeu. Evidentment hi ha un altre factor (i actor) que no hi ajudà gens d’arribar a un acord, és més, es pot dir que és el principal beneficiat de la situació en què hem arribat, estic parlant dels EEUU. 

Comentaré a continuació un parell de fils que he trobat particularment interessants així com un parell d’articles per conèixer per una banda el que pot ser un dels motius de l’esclat de la guerra (religió) i per altra saber més de la figura de Zalensky i el tipus de persones s’ha voltat i que ha col·locat al govern i l’exèrcit.

El primer1 que vull aportar, un fil de Kamil Galeev, fa referència al xoc bèl·lic pròpiament. Segons explica, l’exèrcit rus és un niu de persones ineptes. Es fomenta, per part de l’estat, l’antiintel.lectualisme entre els oficials, de manera que així es minimitza l’amenaça interna. Talossos amb una arma. Però no només això, sinó que per un biaix cultural prou interessant, de fa temps s’ha anat baixant la professionalitat de la jerarquia militar, gràcies a la pressió feta per lladres i mafiosos. Aquests fan, de la mà de l’aparell estatal, la pinça als comandaments. Rússia és de fet un règim de seguretat estatal. La seguretat de l’Estat no són els militars. Els militars, per evitar confrontació van ser «capats». En temps de guerra, el que val és la paraula del general, res de burocràcia. Seguiment incondicional de les ordres. Acabada la guerra és fàcil purgar els generals massa influents.

Per tot això, la cadena de comandament no funciona. Fins i tot, els tant robustos i importants serveis d’intel·ligència, passen la informació esbiaixada i no real per tal de contentar Putin. Això sembla ser que ha passat, la informació de la que disposava Putin per iniciar la guerra no era real.

En segon lloc, a partir del fil2 de l’IvanLQF. Quan l’església ortodoxa ucraniana es va escindir de la russa (2019), es va començar a gestar un gran problema. Rússia no va entomar gens bé això, a més agreujat pel suport, ni que fos simbòlic, dels EEUU a la ortodòxia ucraniana. La elit russa contava que els fidels seguirien considerant-se russos, per tant el dia que hi hagués el conflicte prendien les armes per derrocar Zelensky. Això no ha estat així. Aquest va ser un dels errors transmesos per la intel·ligència russa que es comenta més amunt. Segons l’Ivan, només l’anihilació de la ortodòxia ucraïnesa aturarà Putin. Per complementar aquest apunt, recomano aquest3 article. En resum, cal tenir molt en compte el factor religiós per mirar d’entendre l’inici del conflicte i la durada que pot tenir.

Trobo interessant aquesta4 entrada al bloc «The Grayzone», on s’explica com l’actual president d’Ucraïna s’ha anat apropant a les faccions neonazis, com ha anat cedint terreny per finalment tenir-los col·locats en llocs estratègics del govern i acabar depenent d’ells en aquesta guerra.

Aquestes amistats perilloses han estat sistemàticament amagades pels mitjans europeus i americans, valent-se moltes vegades dels orígens jueus de Zelensky. Passats els dies s’ha anat veient com efectivament la lluita pel bàndol ucraïnès s’ha nutrit de nazis i feixistes d’arreu. Evidentment a l’altra banda no deuen faltar mercenaris, començant pels temuts txetxens, però el blanqueig que s’està fent a tots nivells de la lluita i crida per la part ucraïnesa em sembla una burda i perillosa manipulació. Entrega d’armes que acabaran en mans de supremacistes ja no per defensar-se o atacar a la guerra sinó per purgar directament la societat, sense anar més lluny.

Per acabar l’entrada, enllaço un dels articles que venia en una de les newsletter de LISA d’aquestes últimes setmanes, «Los errores de Putin a Ucrania y posibles escenarios a futuro5«.

I les darreres declaracions del Coronel Pedro Baños, on fa una denúncia de la línia monolítica que està prenent la informació que se’ns proporciona (per mass media, periodisme español, línies editorials europes i americanes en gran mesura), per tant, molt sovint també, el debat que es genera al voltant del conflicte.

____

Referències:

Categorías
Actualitat Política

El poder bèl·lic i els informatius

A (quasi)ningú li agrada la guerra. Hi ha els senyors de la guerra, els mercenaris i els fanàtics a qui el conflicte armat els reporta beneficis. Però la guerra és patiment, odi, sang i molta destrucció. És cruel i inhumana. 

Des del minut 0 Ucraïna té la guerra perduda. Acabada de començar ja s’hauria d’haver posat tots els esforços en capitular i tallar en sec tota escalada. Justament el contrari del que s’estava fent des de 2014, el contrari del que venia fent Biden i la seva camarilla, el contrari del camí que marcaven les declaracions de Borrell i tot la colla de titelles europees. No era empresa fàcil i donat el baix nivell polític que actualment hi ha a nivell europeu, el desgavell i els vicis i màfies burocràtiques, era fàcil pressuposar que tot aniria en direcció contrària.

Qui és Putin per envair un país sobirà? Aquesta és la primera de canvi. És ben curiós perquè sovint qui deixa anar aquesta no mouria un dit, ni tant sols veu la ocupació que pateix en pròpia pell. Aquesta no és ni la primera ni la principal qüestió però els mass media, tota la porqueria propagandística, ja s’ocupen ben bé prou d’anar dirigint el ramat.

I la situació al Donbass? Aquesta és una qüestió que ens pot donar molta més informació. Intentar esclarir la realitat d’aquestes dues províncies durant, posem per cas, els darrers 30 anys. Evidentment això va lligat amb el conflicte de la península de Crimea. 

I les adhesions a la OTAN els darrers 30 anys? Una altra de bàsica que la propaganda proèlits, proUSA i proguerra no toquen. I evidentment la gran majoria de tanoques que segueixen i es deixen contaminar informativament pels canals de televisió públics i privats, doncs amén. Lliure adhesió.

I les revoltes de Maidan? Sense haver vist els noticiaris ja endevino que van ser una explosió de democràcia, per tombar un règim autoritari i corrupte. Que no feia res més que beneficiar-se i abusar del poder, reprimint la població i extorquint els empresaris. A partir de llavors hi ha hagut governs elegits democràticament, amb total transparència, que han governat amb imparcialitat i sense abusos. I que han gestionat les arques públiques de manera exemplar. Ja. Més aprop tenim Podemos. Que coneixem prou bé. No hi ha més cec que el que no vol veure.

I a mesura que passen els dies la qüestió és va enquistant, pren més complexitat i augmenten els morts, ferits i desplaçats.

____

Un parell de lectures i un vídeo per complementar l’entrada.

A Contracorriente, alfdurancorner.com.

Guerra Rusia Ucrania, Global Strategi.

Categorías
Actualitat Política

Desdoblament

D’un temps ençà, posem fa uns 10 anys, és freqüent d’escoltar com s’estira la llengua, forçant-la de manera que sovint s’arriba a l’absurd i que la majoria de vegades complica la comunicació, a més d’allargar-la innecessàriament. 

Estic parlant dels tots i totes, nens i nenes, etc. en definitiva desdoblar el gènere quan per lèxic o per context és innecessari. I sovint,  fer-ho és incórrer en errors lingüístics que potser queden amagats pel fet progre en qüestió, però hi són. 

#1

Això evidentment és propi d’un determinat segment de la societat, amb clares característiques culturals i econòmiques. Una franja de la societat avesada a dir com cal fer i desfer, però que no accepten la crítica. Aquells que es creuen amb el poder de recaptar i distribuir segons les seves lleis. Persones que no es tallen per parlar del 3% però que col·loquen familiars i amics a tort i dret.

Tot aquest circ està fomentat per un seguit de programes a la infumable televisió pública que ens paguem entre tots. Començant pels telenotícies. I algun també a la ràdio de la corporació. En definitiva utilitzant els mitjans públics per vomitar doctrina, com deia més amunt, alliçonar sempre que poden.

Ara tenim també un Departament d’Igualtat i Feminismes, per institucionalitzar tota aquesta comèdia. Aquest cartell, com a mostra de la tonteria que porten al Departament en qüestió, felicitació del passat St. Valentí.

Com que no poden ser menys, els joves molt revolucionaris de boca i poc de butxaca d’Arran per les mateixes dates …

______

#1 Aquí la Contra a La Vanguardia de M. Carme Junyent, «Imponer el lenguaje inclusivo atenta contra la lógica lingüística», de la que he extret el fragment.

Categorías
Política

Fluxes migratoris

Agradi més o menys, hi ha d’haver una regulació de la immigració. Contundent. L’esquerra xupiguai ha fet molt mal. La dil.lució de la cultura i valors occidentals i en particular els països Europeus mediterranis és alarmant. Cal una voluntat d’integració pel nouvingut, proactivitat. Començant per aprendre i utilitzar l’idioma del país d’acollida.

Socialment no s’està assimilant el fluxe que hi ha hagut els darrers 15 anys. No sé si es pot. Els costums i valors del gruix dels qui arriben sovint difereixen dels locals, lògicament. Passa que les diferències són marcades i bastant oposades. Sense un esforç proactiu per integrar-se, no pas per guanyar-se la vida o fer el reagrupament familiar que aquest sí que el fan, no hi ha manera de casar les dues realitats.

Spoiler: no passarà i cada cop pitjor. A 20 anys vista, taxes de catalanoparlants per terra, islam com matèria curricular, bandes llatines actives, mesquites salafistes a tort i dret, feixistes espanyols sortint de caça, zones 0 prohibides, guetos,…

Nota: aquesta entrada la vaig fer originalment al facebook arran de la notícia de la decapitació d’un professor francés en mans d’un refugiat.