Tant social com políticament veig una situació poc esperançadora pel futur. Amb un país espoliat i colonitzat, uns índexs d’atur i deliqüència disparats, una classe política manifestament incompetent, uns mitjans públics politizats i d’altres de privats bastament subvencionats que fan doncs d’altaveu d’aquesta casta, un periodisme clientelar i gens crític, una població autòctona trinxada per les noves onades migratòries que veu diluïdes i anul·lades la seva cultura, tradicions i costums, …
Hi ha hagut una generació que ha fet tap, tant en les administracions com en la política, privant que prosperés el talent, la inicitativa i el bon fer. Contràriament s’han apoltronat al lloc, sotmetent-se a les dinàmiques del poder, retrògrat, poc democràtic i espanyol. Aquestes persones han viscut bé, amb comoditats i sovint luxes. Endollant familiars i coneguts. S’ha anat teixit així un entramat clientelar, que va de nivell municipal fins a estatal. Evidentment, la podridura de l’administració i la política, intrínsecament lligats i dependents, també ho està amb l’empresa privada. Des dels contractes menors fins a les grans adjudicacions.
Punt de trobada 