Autor: abb

Categorías
Oci

Canal Telegram

Fa una colla d’anys que tinc obert un compte a facebook. N’he vist bastant l’evolució, de l’interfície i del contingut que va passant pel mur. Mai hi he estat especialment actiu, ni tampoc hi he compartit res massa personal. L’he utilitzat principalment per informar-me, per les noticies d’alguns canals específics i grups, i compartir-ne el que crec interessant. Però darrerament no m’agrada gens el que em va caïent pel mur, tinc molt poques ganes de passar-me pel facebook.

De moment no tancaré el compte però me’l desinstal·lo del mòbil, hi entraré molt menys. Com que m’agrada fer tria i compartir noticíes, o potser de tant en tant algún comentari, he decidit obrir canal de difusió al Telegram. Si vols, pots seguir el canal aquí.

Canal de difusió

Categorías
General

Temperatures

Photo by Bob Clark on Pexels.com

Això d’estar a principis de novembre i poder anar quasi en màniga curta no m’agrada. La sensació és que cada vegada fa menys fred, sembla que els models també ho indiquen. Tanmateix, a Girona sempre recordo que s’ha dit que el primer cap de setmana de Fires amb màniga curta, i el segon amb abric. Ara acabem de passar el segon. De fet per demà donen baixades de temperatures.

No és que sigui especialment calurós, però m’agrada sempre tenir la finestra oberta. Ni que sigui una mica, hivern i estiu. Com més va, més m’agrada el fred.

Aquí la tendència a Catalunya dels darrers 70 anys.

Categorías
General

Generació tap

Tant social com políticament veig una situació poc esperançadora pel futur. Amb un país espoliat i colonitzat, uns índexs d’atur i deliqüència disparats, una classe política manifestament incompetent, uns mitjans públics politizats i d’altres de privats bastament subvencionats que fan doncs d’altaveu d’aquesta casta, un periodisme clientelar i gens crític, una població autòctona trinxada per les noves onades migratòries que veu diluïdes i anul·lades la seva cultura, tradicions i costums, …

Hi ha hagut una generació que ha fet tap, tant en les administracions com en la política, privant que prosperés el talent, la inicitativa i el bon fer. Contràriament s’han apoltronat al lloc, sotmetent-se a les dinàmiques del poder, retrògrat, poc democràtic i espanyol. Aquestes persones han viscut bé, amb comoditats i sovint luxes. Endollant familiars i coneguts. S’ha anat teixit així un entramat clientelar, que va de nivell municipal fins a estatal. Evidentment, la podridura de l’administració i la política, intrínsecament lligats i dependents, també ho està amb l’empresa privada. Des dels contractes menors fins a les grans adjudicacions.

Categorías
Materials

Construcció d’identitats

L’any passat vaig cursar l’assignatura Teòria social i cultura contemporània del Màster d’Humanitats de la UOC. Feia temps que tenia ganes d’estudiar alguna cosa per la UOC. Hi ha un dels itineraris d’aquest màster que em crida bastant l’atenció. En tot cas, de moment no he pogut donar continuïtat al estudis, tampoc hi tinc cap pressa. Enllaço a baix el dos arxius dels que consta el treball que vaig presentar per la PAC02. Aquesta activitat tenia com a objectiu,

[…] que els estudiants apliquin les diverses aportacions teòriques fetes al segon gran gir –entorn de les identitats- a l’anàlisi d’un cas etnogràfic concret. És a dir, del que es tracta és que l’estudiant, després d’haver-se apropat a les postures i perspectives teòriques diverses, sigui capaç d’analitzar-les a partir d’un cas empíric: posar en joc i aplicar a un cas concret, la diversitat d’interpretacions teòriques sobre un mateix fenomen sociocultural com són els processos de creació de les identitats individuals i grupals.

galeria fotogràficaBaixa
pac02_treball galeriaBaixa

Categorías
Política

Fluxes migratoris

Agradi més o menys, hi ha d’haver una regulació de la immigració. Contundent. L’esquerra xupiguai ha fet molt mal. La dil.lució de la cultura i valors occidentals i en particular els països Europeus mediterranis és alarmant. Cal una voluntat d’integració pel nouvingut, proactivitat. Començant per aprendre i utilitzar l’idioma del país d’acollida.

Socialment no s’està assimilant el fluxe que hi ha hagut els darrers 15 anys. No sé si es pot. Els costums i valors del gruix dels qui arriben sovint difereixen dels locals, lògicament. Passa que les diferències són marcades i bastant oposades. Sense un esforç proactiu per integrar-se, no pas per guanyar-se la vida o fer el reagrupament familiar que aquest sí que el fan, no hi ha manera de casar les dues realitats.

Spoiler: no passarà i cada cop pitjor. A 20 anys vista, taxes de catalanoparlants per terra, islam com matèria curricular, bandes llatines actives, mesquites salafistes a tort i dret, feixistes espanyols sortint de caça, zones 0 prohibides, guetos,…

Nota: aquesta entrada la vaig fer originalment al facebook arran de la notícia de la decapitació d’un professor francés en mans d’un refugiat.