Ucraïna II

En aquest bloc, fins a dia d’avui, el que hi comparteixo són reflexions en veu alta (escrita), opinions personals i notes. Posar per escrit el que llegeixo m’ajuda a fer-me una opinió més fonamentada. Les fonts de les que m’informo són bàsicament fruit del que em va passant pel TL de Twitter. Vaig estirant fils o seguint recomanacions i filtrant. Fa ja una colla d’anys que utilitzo aquesta xarxa com a font d’informació, depurant en la mesura del possible el gra de la palla i eliminant soroll.

A la primera entrada que vaig fer d’aquest conflicte en vaig denunciar el que em sembla que és una mala gestió dels qui tenien a les seves mans, aparentment, de tancar el conflicte a la primera de canvi. A nivell europeu. Evidentment hi ha un altre factor (i actor) que no hi ajudà gens d’arribar a un acord, és més, es pot dir que és el principal beneficiat de la situació en què hem arribat, estic parlant dels EEUU.

Comentaré a continuació un parell de fils que he trobat particularment interessants així com un parell d’articles per conèixer per una banda el que pot ser un dels motius de l’esclat de la guerra (religió) i per altra saber més de la figura de Zalensky i el tipus de persones s’ha voltat i que ha col·locat al govern i l’exèrcit.

El primer¹ que vull aportar, un fil de Kamil Galeev, fa referència al xoc bèl·lic pròpiament. Segons explica, l’exèrcit rus és un niu de persones ineptes. Es fomenta, per part de l’estat, l’antiintel.lectualisme entre els oficials, de manera que així es minimitza l’amenaça interna. Talossos amb una arma. Però no només això, sinó que per un biaix cultural prou interessant, de fa temps s’ha anat baixant la professionalitat de la jerarquia militar, gràcies a la pressió feta per lladres i mafiosos. Aquests fan, de la mà de l’aparell estatal, la pinça als comandaments. Rússia és de fet un règim de seguretat estatal. La seguretat de l’Estat no són els militars. Els militars, per evitar confrontació van ser «capats». En temps de guerra, el que val és la paraula del general, res de burocràcia. Seguiment incondicional de les ordres. Acabada la guerra és fàcil purgar els generals massa influents.

Per tot això, la cadena de comandament no funciona. Fins i tot, els tant robustos i importants serveis d’intel·ligència, passen la informació esbiaixada i no real per tal de contentar Putin. Això sembla ser que ha passat, la informació de la que disposava Putin per iniciar la guerra no era real.

En segon lloc, a partir del fil² de l’IvanLQF. Quan l’església ortodoxa ucraniana es va escindir de la russa (2019), es va començar a gestar un gran problema. Rússia no va entomar gens bé això, a més agreujat pel suport, ni que fos simbòlic, dels EEUU a la ortodòxia ucraniana. La elit russa contava que els fidels seguirien considerant-se russos, per tant el dia que hi hagués el conflicte prendien les armes per derrocar Zelensky. Això no ha estat així. Aquest va ser un dels errors transmesos per la intel·ligència russa que es comenta més amunt. Segons l’Ivan, només l’anihilació de la ortodòxia ucraïnesa aturarà Putin. Per complementar aquest apunt, recomano aquest³ article. En resum, cal tenir molt en compte el factor religiós per mirar d’entendre l’inici del conflicte i la durada que pot tenir.

Trobo interessant aquesta⁴ entrada al bloc «The Grayzone», on s’explica com l’actual president d’Ucraïna s’ha anat apropant a les faccions neonazis, com ha anat cedint terreny per finalment tenir-los col·locats en llocs estratègics del govern i acabar depenent d’ells en aquesta guerra.

Aquestes amistats perilloses han estat sistemàticament amagades pels mitjans europeus i americans, valent-se moltes vegades dels orígens jueus de Zelensky. Passats els dies s’ha anat veient com efectivament la lluita pel bàndol ucraïnès s’ha nutrit de nazis i feixistes d’arreu. Evidentment a l’altra banda no deuen faltar mercenaris, començant pels temuts txetxens, però el blanqueig que s’està fent a tots nivells de la lluita i crida per la part ucraïnesa em sembla una burda i perillosa manipulació. Entrega d’armes que acabaran en mans de supremacistes ja no per defensar-se o atacar a la guerra sinó per purgar directament la societat, sense anar més lluny.

Per acabar l’entrada, enllaço un dels articles que venia en una de les newsletter de LISA d’aquestes últimes setmanes, «Los errores de Putin a Ucrania y posibles escenarios a futuro⁵«.

I les darreres declaracions del Coronel Pedro Baños, on fa una denúncia de la línia monolítica que està prenent la informació que se’ns proporciona (per mass media, periodisme español, línies editorials europes i americanes en gran mesura), per tant, molt sovint també, el debat que es genera al voltant del conflicte.

____

Referències:

Comparteix:

Relacionado