El poder bèl·lic i els informatius

A (quasi)ningú li agrada la guerra. Hi ha els senyors de la guerra, els mercenaris i els fanàtics a qui el conflicte armat els reporta beneficis. Però la guerra és patiment, odi, sang i molta destrucció. És cruel i inhumana. 

Des del minut 0 Ucraïna té la guerra perduda. Acabada de començar ja s’hauria d’haver posat tots els esforços en capitular i tallar en sec tota escalada. Justament el contrari del que s’estava fent des de 2014, el contrari del que venia fent Biden i la seva camarilla, el contrari del camí que marcaven les declaracions de Borrell i tot la colla de titelles europees. No era empresa fàcil i donat el baix nivell polític que actualment hi ha a nivell europeu, el desgavell i els vicis i màfies burocràtiques, era fàcil pressuposar que tot aniria en direcció contrària.

Qui és Putin per envair un país sobirà? Aquesta és la primera de canvi. És ben curiós perquè sovint qui deixa anar aquesta no mouria un dit, ni tant sols veu la ocupació que pateix en pròpia pell. Aquesta no és ni la primera ni la principal qüestió però els mass media, tota la porqueria propagandística, ja s’ocupen ben bé prou d’anar dirigint el ramat.

I la situació al Donbass? Aquesta és una qüestió que ens pot donar molta més informació. Intentar esclarir la realitat d’aquestes dues províncies durant, posem per cas, els darrers 30 anys. Evidentment això va lligat amb el conflicte de la península de Crimea. 

I les adhesions a la OTAN els darrers 30 anys? Una altra de bàsica que la propaganda proèlits, proUSA i proguerra no toquen. I evidentment la gran majoria de tanoques que segueixen i es deixen contaminar informativament pels canals de televisió públics i privats, doncs amén. Lliure adhesió.

I les revoltes de Maidan? Sense haver vist els noticiaris ja endevino que van ser una explosió de democràcia, per tombar un règim autoritari i corrupte. Que no feia res més que beneficiar-se i abusar del poder, reprimint la població i extorquint els empresaris. A partir de llavors hi ha hagut governs elegits democràticament, amb total transparència, que han governat amb imparcialitat i sense abusos. I que han gestionat les arques públiques de manera exemplar. Ja. Més aprop tenim Podemos. Que coneixem prou bé. No hi ha més cec que el que no vol veure.

I a mesura que passen els dies la qüestió és va enquistant, pren més complexitat i augmenten els morts, ferits i desplaçats.

____

Un parell de lectures i un vídeo per complementar l’entrada.

A Contracorriente, alfdurancorner.com.

Guerra Rusia Ucrania, Global Strategi.